07 set. Documental “Amazona”
«Amazona» és un documental dirigit per Clare Weiskopf. Realitza una obra intimista submergint-se en la biografia de la seua mare des de l’experiència de filla, dona, directora de cinema, periodista…. i futura mamà, ja que està embarassada. Llegir la sinopsi d’aquesta pel·lícula és clarament reduccionista: “és la història d’una mare que abandona a la seua filla i al seu fill de curta edat”, ja que la mare de Clare, deixa enrere a la seua família per anar-se’n a la selva colombiana. Ella tan sols tenia 11 anys i el seu germà xicotet 4 anys.
Reflexions des de la Psicologia Perinatal
Per a mi és una història de la imprescindible revisió dels vincles d’una dona embarassada amb la seua pròpia mare, la necessitat de sanar ferides i de comprendre la mateixa infància.
Clare i Val, sa mare, conversen sobre la responsabilitat, la culpa, la “bona mare” i la “mala mare”, reflexions sobre la llibertat, la maternitat, els estereotips i els rols, el “sacrifici”… amb l’atenta mirada després de la càmera de Nicolás Van Hemelryck, parella de Clare. És un documental ple de silencis en un escenari incomparable, l’Amazones i la selva, que alhora són la llar de Val.
Les escenes a la seua casa, on conviuen mare i filla durant les seues visites, com Val entén les cures (teixint robeta per al futur nét/a, fent Reiki a la seua filla, la vivència de la mort de la seua filla major…), mantenen la profunditat constantment. El dilema moral està present en la vida i les relacions de Val, com a mare, com a parella, els rols de gènere que va viure en la seua època, etc. i marca la biografia d’ambdues dones, mare i filla. Així ho explica la mateixa directora en aquesta entrevista.
El documental m’ha impressionat, i de vegades m’emociona molt, per moments em sent en la pell d’una dona i de l’altra. És una història dura i tendra alhora. Només hi ha un requisit per gaudir-ho, és imprescindible no estar en una postura d’emetre judicis o fer valoracions. Crec que és indispensable mantenir-se amb la ment oberta i escoltar aquest relat des d’aquí. Ja que com succeeix amb aquest tipus d’històries, en les quals algú se surt de la norma, és molt fàcil entrar en la qualificació/ desqualificació, el ben i el mal.