Els primers dies a casa amb el meu bebé.

Primeros dias en casa con el bebe

Els primers dies a casa amb el meu bebé.

Habitualment existeix aquest moment de “vertigen” la primera vegada que ens quedem soles amb la nostra criatura…. i ara què? De vegades les visites en un intent per ajudar ens ofereixen consells sobre la cura del bebé, freqüentment contradictoris, que ens fan sentir més insegures si cap. L’agafe a braç? No l’agafe? El “malcriaré”? Tindrà gana? O serà fred?…. ho faré bé?

Espere que aquestes línies servisquen per a orientar-te sobre les qüestions bàsiques en aquest moment tan important i delicat de les vostres vides:

  1. El teu bebé naix amb nou mesos de vida, com bé diu una excel·lent comare que conec. Coneix la teua olor, la teua veu, la teua calor, és a dir, ja naix acostumat a estar amb tu així que separar-se de tu li fa por, inseguretat, li estressa i t’ho farà saber cada vegada, la qual cosa és molt sa. Agafar en braços al bebé i acaronar-lo és molt important per a la seua autoestima i la seua salut emocional, fes-ho sense complexos. El vincle d’afecció (apego, cast.; attachment, anglés) és el vincle emocional que desenvolupa el nen/a amb els seus cuidadors i que li proporciona la seguretat emocional indispensable per a un sa desenvolupament de la personalitat. Parla de la necessitat de bebé d’estar proper a la seua mare, de ser bressolat en braços, protegit i curat. Per saber més podeu llegir sobre la Teoria de l’Afecció, desenvolupada per autors com John Bowlby, Harry Harlow, Mary Ainsworth, entre altres. Deixar plorar als bebés i no calmar-los sistemàticament pot ser una gran font d’estrés i trauma. Les àrees del cervell que en el futur seran responsables del comportament social, la regulació emocional, l’afrontament a l’estrés es desenvolupen durant els tres primers anys de vida. Segons hagen estat les seues experiències en aquest temps, ho faran normalment o de forma deficitària amb implicacions en la seua conducta social i la seua salut mental futura. En aquest sentit és molt recomanable el llibre “Amor maternal” de la psicoterapeuta Sue Gerhardt.
  2. El somni del bebé pot ser una font d’estrés familiar, ja que els costums i rutines de somni adult gens tenen a veure amb la d’un/ a nounat. Durant l’etapa infantil i, sobretot els bebés, estan preparats per a despertar-se perquè ho necessiten per sobreviure, ja que requereix menjar intermitentment durant la nit, necessita alertar al seu cuidador/a que té fred o calor, que està brut, que se sent malament, etc. És per això que les seues fases de somni predominen les fases de somni lleuger. Per tant és completament normal i sa que un bebé es desperte diverses vegades a la nit. A sovint dormen més tranquils si ho fan al costat de mama, bé amb un bressol adossat al llit o bé, en “colecho” amb mama i papa. No existeix evidència científica que desaconselle el “colecho” sempre que es mantinguen les normes de seguretat bàsiques. Per a més informació es recomana la guía de “Cuidados desde el nacimiento” del Ministeri de Sanitat on podeu consultar les normes per a gaudir d’un “colecho” segur.
  3. L’OMS i UNICEF recomanen la lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos del bebé i seguir alletant després d’aquesta edat al mateix temps que es va oferint altres aliments complementaris, fins a un mínim de dos anys. La lactància materna per és l’aliment natural de la nostra espècie i és molt més que llet: és contacte estret, és calor, és pell amb pell i cos a cos, mirades. Segons l’OMS i l’UNICEF, a partir dels dos primers anys la lactància materna hauria de mantenir-se fins que tots dos decidisquen, sense que existisca cap límit de temps. Si tens dificultats o dubtes, busca l’assessorament i grups de suport propers a la teua residència. En qualsevol cas alimentar i nodrir al teu bebé sempre hauria de ser a demanda, tant si és lactància materna com si finalment és mitjançant llet de fórmula. Durant les primeres setmanes i mesos de vida tots els bebés necessiten aquest contacte estret amb la mare, s’està construint el vincle que sostindrà tot el desenvolupament posterior. Oferir i alimentar a demanda significa que cada xiquet o xiqueta és diferent en les seues necessitats i preferències, ofereix-li el pit o el biberó quan done senyals de gana i retira-ho quan expresse no voler més. Alimenta-ho sempre a braç afavorint al màxim el contacte possible, especialment les primeres setmanes. Quan alimentes al teu bebé amb llet artificial intenta que siga sempre la mateixa persona la que done el biberó, i si això no és possible intentar que siguen només dues persones les que s’ocupen de la seua alimentació, ja que el bebé necessita vincular-se i tenir assegurats als seus referents.
  4. És fonamental la presència i el suport de la nostra parella. La seua implicació des de l’embaràs, alimenta i enforteix el vincle amb la seua criatura i a més, facilita l’adaptació i el pas de parella a família. Alletar és l’única cosa que només mama pot fer, en les altres cures del bebé tots dos poden participar per igual: dormir, canviar el bolquer, bressolar, abraçar, consolar, banyar, passejar, jugar,... Si els primers dies rebeu moltes visites, la nostra parella pot encarregar-se de la seua gestió, protegint al màxim la diada mama-bebé (respectant horaris de somni o alimentació de tots dos, espais d’intimitat…) El canvi de cicle vital que representa convertir-nos en mares i pares necessita un temps de transició que ens pot fer sentir vulnerables, amb inseguretat… és part de l’adaptació natural i és alguna cosa temporal. La parella és sempre un suport emocional fonamental.

Pots tenir dubtes, sentir inseguretat, o sentir-te desbordada en algun moment, buscar suport i xarxa és recomanable: els grups de postpart amb la vostra comare de confiança del centre de salut, tallers de suport a la lactància on compartir amb altres mares, estar prop de famílies afins a la vostra manera de criar, etc.. I davant qualsevol dificultat comptar amb professionals d’experiència acreditada.