Depressió Postpart: una de les cares fosques de la maternitat

Depressió Pospart

Depressió Postpart: una de les cares fosques de la maternitat

Què és la depressió perinatal?
És un trastorn depressiu que ocorre en el període perinatal, comunament coneguda per Depressió Postpart (DP). Se sap que al voltant del 50% dels episodis de DP s’inicia durant l’embaràs pel que la seua denominació s’ha canviat a “depressió “amb inici en el peripart”.
Els símptomes aconsegueixen la seua màxima intensitat entre les huit-dotze setmanes, podent persistir durant gran part de l’any postpart i fins i tot fins als tres o quatre anys següents, especialment si la dona no rep el tractament adequat.
La Depressió en el període perinatal té una particularitat que fa que siga especialment necessària que siga tractada per professionals especialitzats. I és que l’estat psíquic de la mare afecta enormement al bebé des de la gestació: si pateix ansietat, estrés o depressió, el seu estat d’ànim afecta, de diverses maneres, al desenvolupament cerebral del seu bebé.
Sense tractament es veurà afectada també la relació de parella i la criança dels altres fills o filles.

Quina prevalença té en la nostra societat?
Dos de cada 10 dones pateixen trastorns de Salut Mental Perinatal, i d’aquestes dues, el 50% patirà depressió perinatal”, encara que les xifres varien depenent del país, si sabem que és un trastorn molt “occidental”. L’OMS “sabem que la prevalença de la depressió perinatal és aproximadament del 10% de les mares en països industrialitzats. Altres xifres parlen del 15% de prevalença.
Hem de tindre en compte que molts dels seus símptomes són manifestacions pròpies d’un postpart en condicions normals, amb el que pot donar-se un solapament que pot confondre fàcilment a professionals que no estiguen especialitzats ni amb formació en psicologia perinatal.
Necessitem, urgentment, Unitats de Salut Mental Perinatal, serveis especialitzats interdisciplinaris per a atendre i les famílies en el període perinatal.


Li donem com a societat menys importància de la que té?
La societat no és amable ni comprensiva amb les mares i molt menys amb les seues criautures. Jutja a les mares, els exigeix i no és comprensiva cap a les necessitats de bebé, sinó no tindríem una atenció sanitària que només contempla els canvis físics i no atén el pla emocional de les dones en període perinatal, tampoc tindríem els parts i naixements que tenim, ni les baixes de maternitat més curtes d’Europa que no respecten ni els 6 mesos de lactància materna exclusiva que recomana l’OMS….
No és certa la idea que, l’etapa perinatal haja de ser el moment més feliç de la teua vida. Aquest axioma respon a un mandat social que res té a veure amb la realitat i que culpabilitza a les mares quan no es correspon amb el que elles senten, la culpa està molt present en l’experiència maternal. Per això moltes vegades, es troben malament i no ho diuen, perquè semblen “males mares” si no estan felices.


Per què es produeix la depressió en este moment biològic de la dona?
La maternitat és un període d’una certa vulnerabilitat emocional per a les dones. La hipersensibilitat emocional que es produeix en el postpart i que s’inicia durant la gestació és l’escenari idoni per a la vinculació amb la criatura. És totalment adaptatiu, a nivell neurobiològic és la manera en què es faciliten les tasques de cura: estem sensibles al plor del bebé, aprenem a llegir els seus senyals per a cobrir les seues necessitats, ens ajuda a facilitar la seua escolta i comprensió.
Si en un escenari així resulta que tenim una biografia amb depressions anteriors o traumes previs, tenim un part traumàtic, o he viscut violència obstètrica, complicacions de salut del bebé (prematuritat, ingrés, malaltia, mort perinatal…) ha viscut un esdeveniment vital important (un dol d’una persona significativa o una pandèmia), suport social o familiar deficient, una parella que no secunda o amb la qual existeixen conflictes…. Perquè podem entendre que a nivell vital és un moment delicat.


Com es pot identificar?
Els símptomes són els de qualsevol altra depressió: estat d’ànim deprimit, disminució de l’interés o de la capacitat per a gaudir de quasi totes les activitats, canvis en els patrons d’alimentació i somni, cansament…
De manera particular o específica jo diria: sentir-se aclaparada, incapaç de realitzar unes cures idònies a la seua criatura, culpa, percepció de no eficàcia en l’autovaloració, irritabilitat, problemes d’atenció, concentració i memòria, dificultat per a vincular-se amb el bebé o sentiments d’ambivalència en casos extrems rebuig o indiferència, a vegades sobreprotecció del menor (moltes visites a pediatria d’urgències), dificultats en la lactància materna, atribucions negatives cap al xiquet/a, pensaments de danyar-se a si mateixa, ideació suïcida a vegades, o creure que ho pot danyar a la criatura.


Com ha de ser tractada?
Per a aconseguir que la dona aconseguisca al més prompte possible el seu benestar personal és necessari realitzar un bon diagnòstic.
En casos més greus podrà ser necessària la teràpia farmacològica.
El pla de tractament psicoterapèutic ha d’incloure al bebé, treballem sobre la diada mama-bebé. Impliquem les parelles, que són referents positius de suport per a les mares. També s’ha d’incloure a altres persones de referència de la xarxa familiar, activar el sistema de suport que la mare tinga.
És fonamental assegurar el descans, ja que el cansament és un factor predictor de trastorns mentals i dificultats d’adaptació ja que influeix directament en la salut mental perinatal.
Recomanem sempre eixir diàriament i realitzar activitat fora de casa, el moviment (endorfines) i sol (és un potent antidepressiu, actua sobre la vitamina D…)
Assegurar una alimentació adequada i saludable.
El convenient és que la dona en postpart, realitze alguna anàlisi per a valorar el seu estat físic: atenció a les alteracions endocrines postpart (tiroides) i nivells de vitamines i minerals..
Donar suport a la lactància materna sempre que la mare vulga alletar, garantir l’assessorament necessari per professionals amb formació o professionals específics/as de lactància. Alletar facilita l’adaptació a la maternitat, la criança, afavoreix el vincle i té un efecte ansiolític. Des d’una perspectiva neurohormonal són molts els efectes que es produeixen i que ajuden a la mare en la seua recuperació. A més tenim fàrmacs compatibles, si calguera recórrer a ells.
Evitar l’aïllament de les mares és fonamental, podem recórrer a grups de suport mare a mare. Els estudis assenyalen els beneficis que tenen els grups de suport (a la lactància materna, grups postpart, de criança…) per a la recuperació i prevenció.
Fomentar activitats que promoguen vincle com el porteig, el llit familiar, massatge infantil,…


Com podem ajudar les parelles en una depressió per maternitat?
Un dels factors de protecció i amortiment el paper actiu de la parella, sempre que la relació entre ells siga positiva.
Suport des del doble vincle, com a suport de la mare i en la vinculació amb el bebé.
Hem de tindre en compte que el puerperi, és un període d’adaptació i construcció. És un procés que necessita molta comunicació de la parella, explicar-nos que ens passa, preguntar que necessita a l’altra persona, com ens sentim davant aquest moment d’adaptació. Donar contenció física, abraçar, tocar, acariciar.
La corresponsabilitat a tots els nivells, participar en el pràctic de casa i implicació en les tasques de cura. La seua presència i col·laboració en la criança fa que els possibles efectes de l’estrés o malestar de la mare reduïsquen el seu impacte negatiu en el neurodesenvolupament de la criatura.
Demanar ajuda sempre que sospitem que fa falta un suport professional.

Us deixe l’enllaç a aquesta entrevista ampliada emesa en el programa de televisió «Enfocant, la depressió» organitzat per la Federació de Salut Mental de la Comunitat Valenciana: https://www.youtube.com/watch?v=3Tn3jZnojzw