Canvis emocionals a l’embaràs

cambios emocionales en embarazo

Canvis emocionals a l’embaràs

Existeix una expressió molt freqüent en la meua consulta quan tinc davant a una dona embarassada, com pot ser que no estiga vivint el meu embaràs com jo pensava que ho anava a sentir. De vegades és una queixa, enfadada o des de la tristesa, unes altres es converteix en ansietat o en por, però sempre és una vivència que ve acompanyada de malestar i que el suport terapèutic pot reduir o eliminar. Sovint, tenim una imatge idíl·lica de l’embaràs com un moment de felicitat absoluta, perquè ens ho han explicat així persones properes, perquè teníem aquesta expectativa o perquè existeix una imatge social en aquest sentit. Siga la raó que siga, quan no es correspon amb la realitat ens inquieta profundament.

Cal dir que no totes les dones som iguals, existeix un relat comú quant a la vivència de la maternitat, i al mateix temps nombroses diferències de diversa índole. Existeixen diferents mirades i experiències cap a la gestació, el naixement i la criança que depenen de molts factors psicològics (estat emocional, habilitats i eines personals, etc.), físics (com és la progressió de l’embaràs i del bebé), la situació de parella i familiar, la xarxa de suport, factors socials, culturals, etc.

D’una banda, les hormones que estan relacionades amb l’embaràs, els estrògens, la progesterona, l’oxitocina i la prolactina, a més d’assegurar el creixement del bebé, preparen psicològicament a la dona embarassada per a la maternitat. Aquests canvis hormonals poden produir alts i baixos d’humor al llarg del dia pel qual és normal sentir-nos en ocasions sensibles cap al que succeeix al nostre al voltant, de vegades emocionades per xicotetes coses o disgustades per algun comentari. L’adaptació psicològica i emocional que implica l’embaràs no es dóna en un sol dia, és gradual.

L’embaràs és un moment de moltíssims canvis físics que es produeixen en relativament poc temps, la qual cosa produeix que les dones travessem per moments en els quals la vivència i relació amb el cos propi varia considerablement. Aquesta vivència davant del mirall s’entrellaça amb fantasies i representacions passades, sobre l’autoimatge que tenim i que s’haurà de modificar ineludiblement. Diu el psiquiatre i psicòleg Daniel Stern que “L’embaràs és la preparació cap a una nova identitat.”, que és la del Rol Matern. Per a algunes dones es produeixen moments evidents de reconsideració i redefinició: “Quin tipus de mare vull ser?”, “Puc tindre cura del meu bebé?”…. Es mobilitzen afectes i records antics que la futura mamà necessita revisar i recrear per adaptar-se al seu nou rol, de vegades de forma subliminal, amb somnis nocturns, malsons,... En aquest sentit l’embaràs és un temps de reflexió, la dona revisarà els seus vincles i s’anirà formant una imatge de si mateixa i dels seus models de com ser mare.

Freqüentment existeix una inquietud cap al moment del naixement del bebé que es dóna més sovint quan és la primera gestació o bé quan tenim una experiència prèvia poc satisfactòria. Els primers mesos pot succeir que ho obviem i evitem pensar molt en això, però a mesura que s’acosta el moment, pot haver-hi un pensament més explícit sobre el part/ naixement. La inquietud és normal, és important envoltar-se de professionals de la nostra confiança que ens resolguen dubtes amb informació basada en l’evidència i que ens acullen els nostres desitjos i preferències al voltant del naixement del nostre bebé. Quan això es converteix en malestar, ansietat i/ o por al part, el suport terapèutic emocional ens permet entendre el seu origen i abordar-ho de manera que ens prepara d’una manera sana per al part/ naixement.