Segons un estudi realitzat pel Centre d’Estudis Demogr\u00e0fics de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona entre un 25% i un 30% de dones nascudes prop de 1975 no seran mares (Esteve, Retornar, Domingo; 2016). \u00c9s la meua generaci\u00f3, i conec aquestes dades de prop, per\u00f2 intu\u00efsc que aquest percentatge en aquests moments ha augmentat. El percentatge de dones per a les quals no ser mare \u00e9s una elecci\u00f3 \u00e9s del 2% al 5%. Per tant, la resta de les dones que completen la xifra no veuran complit el seu desig de maternitat.<\/p>\n\n\n\n
Entre les dones a les quals els agradaria ser mares i no arribaran a ser-ho, d’una banda, tenim un grup que pertany al 30% que inicien tractaments de reproducci\u00f3 assistida i que no aconseguiran tindre fills\/es. Hi ha un proc\u00e9s que travessar que implica suport psicol\u00f2gic: \u00e9s necessari reformular el projecte vital, transitar el duel, al qual van connectades altres p\u00e8rdues lligades a la fertilitat. Tamb\u00e9 el treball psicol\u00f2gic de reconstruir la identitat i l’autocompassi\u00f3, recuperar el vincle amb la parella, entre altres. Tamb\u00e9 \u00e9s necessari reparar ferides, ja que poc es parla de l’impacte i el desgast que comporta el pas pels tractaments de reproducci\u00f3 assistida a nivell f\u00edsic i emocional, en el personal i en la parella, si n’hi ha.<\/p>\n\n\n\n
D’altra banda, existeix un grup de dones als qui les circumst\u00e0ncies personals, econ\u00f2miques, i de vida, no els permetran tindre l’opci\u00f3 de ser mares. Els desavantatges socioecon\u00f2mics i la desigualtat estan condicionant la vida de les dones en tots els aspectes, aquest no podia ser menys.<\/p>\n\n\n\n
Vull partir de dues premisses en parlar d’aquest tema tan espin\u00f3s dins del feminisme. D’una banda, la maternitat i la no maternitat haurien de ser eleccions lliures i desitjades o no desitjades. Totes les decisions que prenem impliquen ren\u00fancies, i est\u00e0 tamb\u00e9.<\/p>\n\n\n\n
D’altra, un desig no \u00e9s un dret. Per tant, avant amb les decisions meditades, la gesti\u00f3 de les frustracions del que desitgem per\u00f2 no aconseguim, transitem els dols que siguen necessaris i gravem-nos a foc que cada opci\u00f3 em porta a un lloc diferent. En consulta, acompanye a dones en processos d’elecci\u00f3. Ser o no ser mam\u00e0 pot ser tot un cam\u00ed de consci\u00e8ncia i reflexi\u00f3 a transitar.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha tota una an\u00e0lisi sociol\u00f2gica i psicol\u00f2gic pendent (que siga des d’una perspectiva feminista, per favor). L’ajust dels projectes reproductius i de les exig\u00e8ncies professionals del paradigma neocapitalista, s’ha convertit en la quadratura del cercle de les nostres societats. La desocupaci\u00f3, el treball precari, el dif\u00edcil acc\u00e9s a l’habitatge, les circumst\u00e0ncies econ\u00f2miques, la falta de suport institucional a les cures que sobrecarrega a les dones i les empobreix, les dificultats socials que ens porten a criar en soledat, la falta de corresponsabilitat i el comprom\u00eds en les relacions de parella, el biaix de g\u00e8nere en la salut sexual i reproductiva, etc. Tanmateix, hem posat a l’esquena de les dones un pes que correspon m\u00e9s a una responsabilitat social compartida. Sembla que tot s’explica per les edats avan\u00e7ades de les mares, que la causa de tot \u00e9s ac\u00ed. Preguntem-nos que est\u00e0 passant perqu\u00e8 aix\u00f2 siga aix\u00ed, perqu\u00e8 la mitjana d’edat materna (de primera maternitat) al nostre pa\u00eds \u00e9s de 33 anys? Perqu\u00e8 som el pa\u00eds europeu amb mares d’edats m\u00e9s avan\u00e7ades?.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha un gran nombre de dones de les quals no es parla, per a les quals el seu desig de maternitat no ser\u00e0 una realitat. El silenci o la invisibilitat ens mostren el tab\u00fa que hi ha al voltant d’aquest fet. Potser no es va poder materialitzar, per raons de circumst\u00e0ncia vital, o perqu\u00e8 despr\u00e9s d’un llarg proc\u00e9s de reproducci\u00f3 assistida finalment no va succeir. \u00c9s necessari visibilitzar, con\u00e9ixer i aprofundir en tot el que implica viure aquest succ\u00e9s de vida, \u00e9s imprescindible un abordatge hol\u00edstic d’aquesta realitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Desitjar o no ser mare<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":18476,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[145],"tags":[160,198],"class_list":["post-18483","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sara-jort-2","tag-feminisme","tag-psicologia-perinatal-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18483","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18483"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18483\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18484,"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18483\/revisions\/18484"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18476"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18483"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18483"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18483"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}