\u00abQuan el meu beb\u00e9 va n\u00e9ixer totes les previsions que tenia es van anar al trast… gens era com jo pensava. Jo em sentia estranya, no em reconeixia…. De sobte, les converses amb les meues amigues, cap d’elles mare, no em resultaven d’inter\u00e9s. La meua mare i jo discut\u00edem sempre que venia a casa a veure’ns, no s\u00e9 per qu\u00e8 m’irritava tant la seua pres\u00e8ncia… De vegades plorava sense una ra\u00f3 aparent, per qualsevol cosa…. Per\u00f2 el que realment em va preocupar va ser que, quan el meu beb\u00e9 dormia, no podia evitar anar a veure si respirava!…………. Aix\u00f2 ser\u00e0 normal o \u00e9s que m’estic tornant boja?….\u00bb<\/p>\n
Laia, 32 anys.<\/p>\n
Sovint escolte experi\u00e8ncies com aquesta, i no nom\u00e9s aix\u00f2, com a mare tamb\u00e9 he tingut algunes d’aquestes sensacions. Encara que cada maternitat \u00e9s una viv\u00e8ncia \u00fanica, \u00e9s alhora, un relat com\u00fa.<\/p>\n
La maternitat \u00e9s un canvi molt important en la vida d’una dona que afecta a tots els seus \u00e0mbits: laboral, de parella, social, oci, familiar… i \u00e9s totalment normal passar per un per\u00edode de transici\u00f3, ens adaptem a la nova situaci\u00f3. Ens trenca els esquemes, i parle en un sentit totalment literal. Quan en l’\u00e0mbit de la psicologia diem que la maternitat \u00e9s una crisi vital estem volent dir en altres paraules aix\u00f2 mateix, \u00e9s un canvi en la vida tan excepcional que exigeix ajustos personals nous, ja que els recursos anteriors no ens serveixen en la nova situaci\u00f3.<\/p>\n
\u00abJo pensava en l’embar\u00e0s i el part, mai vaig pensar en res m\u00e9s. Jo creia que tindria al meu beb\u00e9 i ja est\u00e0, que jo seria la mateixa, tot seria igual, per\u00f2 amb la meua \u00abbaby<\/span> mocosete<\/span>\u00ab…. I despr\u00e9s va venir el que va venir…\u00bb<\/p>\n Empar<\/span> 37 anys<\/p>\n Naix una mare, i amb aquesta nova identitat un abisme de dubtes, inseguretats, pors…. En poc temps, cal buscar noves maneres, nous rols i funcions per a la mare, el pare i tot el sistema familiar. El beb\u00e9 obliga a recol\u00b7locar com si es tract\u00e9s d’un nou puzle, per\u00f2 amb les mateixes peces que s’han utilitzat fins ara: un pare, una mare, una \u00e0via, un germ\u00e0, etc… Les noves necessitats forcen al canvi en el sistema familiar que ha d’adaptar-se, provocant-se en moltes ocasions disputes i picabaralles que apareixen o que van estar en \u00abstand<\/span> by<\/span>\u00bb fins a aquest moment.<\/p>\n La identitat materna es construeix a trav\u00e9s de la hist\u00f2ria personal, la viv\u00e8ncia de la inf\u00e0ncia, actituds i caracter\u00edstiques personals, etc… aix\u00ed com pel context social que les embolica. Actualment ens vivim en una societat i una cultura que es mou de manera molt contradict\u00f2ria respecte a la crian\u00e7a dels nostres fills\/es, i el nucli familiar sofreix molt aquesta ambig\u00fcitat. D’alguna manera totes les persones tenim una definici\u00f3 pr\u00f2pia del que \u00e9s una \u00abbona mare\u00bb i un \u00abbon pare\u00bb, i aix\u00f2 funciona com una guia fonamental, ja que representen les directrius del projecte de fam\u00edlia que volem arribar a ser.<\/p>\n A tot aquest moviment personal i familiar li unim un element, que crec no se li d\u00f3na la import\u00e0ncia que realment t\u00e9, per\u00f2 que des del meu punt de vista \u00e9s principal: el cansament. Sabem perfectament que no estem parlant de cansament f\u00edsic, d’haver corregut m\u00e9s que de costum aquest mat\u00ed, o haver tingut molt treball, que s’acaba despr\u00e9s de dormir algunes hores m\u00e9s de les habituals. Es tracta d’un cansament d’un altre ordre que ve d’ocupar-se d’un beb\u00e9 vint-i-quatre hores al dia els set dies de la setmana, del pes de la responsabilitat d’un personeta que dep\u00e9n totalment de tu, la novetat de la situaci\u00f3…… \u00c9s un cansament que no desapareix tan f\u00e0cilment, ja que \u00e9s de l’\u00e0rea m\u00e9s emocional i energ\u00e8tica. Tots aquests elements produeixen que en la maternitat\/ paternitat es done moltes ocasions una sensaci\u00f3 de vulnerabilitat o sensibilitat especial:<\/p>\n \u00abQuan va n\u00e0ixer la meua segona filla em sentia com si no tingu\u00e9s pell, qualsevol cosa em tocava i m’afectava en gran manera.\u00bb<\/p>\n M\u00aaJose<\/span> 29 anys<\/p>\n Per aquesta mateixa ra\u00f3, comentaris aparentment insignificants, gaireb\u00e9 sempre del tipus de \u00abplora perqu\u00e8 t\u00e9 gana\u00bb, \u00abho malcriar\u00e1s si ho portes tant en bra\u00e7os\u00bb, etc.. de l’\u00e0via del beb\u00e9, o de la ve\u00efna que ve de visita, cauen com a bombes… Sense saber exactament perqu\u00e8, ens fereixen profundament. S\u00f3n comentaris que fan diana al centre de la m\u00e0xima preocupaci\u00f3, la nostra pr\u00f2pia confian\u00e7a, la disminueixen posant en dubte les nostres aptituds com a mares als nostres propis ulls i als aliens:<\/p>\n \u00abPer\u00f2 que passa? A les mares, les ties…. que se’ls ha oblidat com es passa en aquests moments? Tothom dient-te el que has de fer!…. Jo espere que quan la meua filla siga mare, m’acorde d’aix\u00f2, per no caure en l’error de fer-li comentaris de com ha decidit cuidar als seus fills\/es…\u00bb<\/p>\n Alejandra<\/span> 41 anys<\/p>\n Mares buscant a mares<\/strong><\/p>\n En aquest context, resulta f\u00e0cil entreveure que la necessitat de suport apareix amb molta for\u00e7a, per\u00f2 no de qualsevol suport, sin\u00f3 d’aquell que ens d\u00f3na espai per poder parlar i ser enteses, en aquest llenguatge que no tothom compr\u00e9n. Aquell suport que ens d\u00f3na al\u00e9, ens d\u00f3na seguretat, exactament el d’una altra mare experimentada o guia, una figura materna, que proporcione confian\u00e7a i un \u00abambient de contenci\u00f3\u00bb (aix\u00ed li criden alguns\/as professionals). \u00c9s una interacci\u00f3 que afavoreix la necessitat de seguretat aix\u00ed com l’intercanvi d’experi\u00e8ncies entre mares.<\/p>\n S\u00f3c una gran adepta dels grups de mares en totes les seues modalitats: tallers de suport a la lact\u00e0ncia materna, grups de postpart, grups de crian\u00e7a, f\u00f2rums especialitzats… cada dona troba el propi. Aquests grups normalment respecten i afavoreixen aquests espais de contenci\u00f3, lliures de judicis i opinions, i la mare se sent c\u00f2moda f\u00e0cilment, ja que totes comparteixen el mateix moment vital i experi\u00e8ncies similars. Aix\u00ed troba a dones referents o companyes afins, que formassen la seua xarxa de suport. \u00bb<\/p>\n \u00abDespr\u00e9s del naixement de la meua primera filla vaig voler que la meua parella m’acompany\u00e9s un dia al grup de postpart, que tanta import\u00e0ncia t\u00e8nia per a mi. Per casualitats de la vida la matrona ens reunia a la seua casa, concretament en la cuina, de vegades mentre cuinava un past\u00eds d’aniversari per a algun dels seus quatre fills. Una vegada acabat el taller jo li vaig preguntar entusiasmada a la meua parella que li havia semblat, i ell em va contestar que no havia ent\u00e9s gens, que totes parl\u00e0vem alhora i que no sabia b\u00e9 que li trobava a all\u00f2. La meua frustraci\u00f3 va ser tremenda, per a mi havia estat tot tan interessant….\u00bb<\/p>\n Sara 30 anys<\/p>\n I per qu\u00e8 altres mares?<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Perqu\u00e8 les mares necessiten altres mares per parlar de beb\u00e9s, d’elles, de tot el que els est\u00e0 passant, perqu\u00e8 aquests contactes ens ajuden a sobreviure quan maternem en solitud, com succeeix habitualment.<\/p>\n Christiane<\/span> Northrup<\/span> en el seu grandi\u00f3s llibre<\/span> \u00abCos de Dona. Saviesa de Dona\u00bb relata: \u00abUna<\/span> de les meus pacients em va dir: Em vaig sentir una amb totes les dones que han parit alguna vegada. Em vaig sentir poderosa i connectada amb una mica del meu interior que no sabia que estava aqu\u00ed. Vaig ocupar el meu lloc entre les dones mares.\u00bb<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aix\u00f2 que em passa \u00e9s normal o m’estic tornant boja? \u00abQuan el meu beb\u00e9 va n\u00e9ixer totes les previsions que tenia es van anar al trast… gens era com jo pensava. Jo em sentia estranya, no em reconeixia…. De sobte, les converses amb les meues…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":15374,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[145],"tags":[],"class_list":["post-15764","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sara-jort-2"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15764","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15764"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15764\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15838,"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15764\/revisions\/15838"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15374"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15764"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15764"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.sarajort.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15764"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}